Informació general

El terme municipal es situa a l’extrem nord-est de la comarca de la Noguera, limitant amb les comarques de l’Alt Urgell, a l’est (Peramola i Coll de Nargó); el Pallars Jussà, al nord-oest (Benavent de la Conca); i amb els municipis de Tiurana, Ponts i Artesa de Segre (la Noguera) pel sud i sud-oest.

A la dreta del riu Segre, ocupa la part baixa de la conca del Rialb. El terme s’estén des del Segre cap al nord fins a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d’altitud), al límit amb el Pallars Jussà. El municipi forma part de la comarca natural del Segre Mitjà que s’enclava al Prepirineu, on deixa les planes de Lleida i s’atansa a les muntanyes i les valls del Pirineu català occidental.

La superfície del terme es de 145km² i la seva altitut de 747 metres.

Aquest extens municipi és format per una munió d’antigues parròquies, pobles o caserius, masies, torres i fins antics monestirs d’història i passat divers, units en temps moderns dins d’aquest únic i gran terme. Antigament es diferenciava el terme originari en dues parts: el Rialb Jussà, que comprenia les terres més baixes i orientals, és a dir, els nuclis urbans o religiosos de la Torre, Politg, Sant Girvés, la Serra i l’Oliva, i el Rialb Sobirà, que feia referència a les terres més alteroses i prou allunyades del Segre.

La-TorreLa Baronia de Rialb pròpiament dita comprenia els nuclis de la Torre, Palau, Pallerols, el Puig, Guàrdia, Sant Martí, l’Oliva i el Cerdanyès, mentre que el terme de Bellfort formava part de la comanda hospitalera de Sant Salvador d’Isot, fusionada molt aviat amb la de Susterris (Pallars Jussà); la Donzell amb Sant Cristòfol, que constituïen l’antiga dotació del cenobi de Sant Cristòfol de Salinoves, eren una propietat del monestir d’Elins, després dels canonges de Castellbó i el 1685 la va comprar Joan Puig i Moles i passà als Cluet; Gualter i el seu terme era un antic priorat benedictí filial de Ripoll i, després del 1592, fou unit al capítol canonical de Solsona; i Vilaplana era un domini del baró o senyor de Tiurana. La fusió de tots aquests llocs en l’actual municipi es va fer entorn del 1840, arran d’una llei promulgada pel govern de Madrid.

El nom de Baronia, semblantment al de les baronies de Sant Oïsme o de La Vansa, li ve del fet que un bon sector del seu terme havia constituït un antic terme jurisdiccional o baronia, estructurada ja al segle XIV, que tingué com a primers barons els Ribelles, seguits d’altres com els Alentorn, Rocabertí, Casaldàguila o Pinós i, com a darrers, els Mercader i Sadurní. El determinatiu de Rialb, comú a molts altres centres del terme, el té del riu Rialb o Riu Alb (de Rivo Albo en llatí), és a dir, el riu blanc.

riu_rialbPel que fa a les fortificacions defensives de la demarcació de Baronia, els topònims com la Bastida, Bellfort, Guàrdia, Guardiola o la Torre, fan referència a antigues turres o torres de guaita i nuclis fortificats, els quals, conjuntament amb els castells refugi de Rialb, Salinoves o Tarabau, conformaven la xarxa de protecció i control de la vall del riu Rialb durant el període medieval. Aquest vell concepte de muntanya-refugi feia referència a l’obstacle natural de les difícils i intricades comunicacions de la vall del Rialb. Un concepte, aquest, que retrobà la seva vigència en dos episodis de la nostra recent història col·lectiva: durant els anys de la Guerra Civil del 1936-1939, quan aquest marc geogràfic serví de refugi i emparament a nombrosos fugitius de la zona republicana, com a etapa prèvia per passar a Andorra i, posteriorment a la zona franquista; al cap d’un temps, però aquesta vegada en sentit invers, la Baronia serví com a plataforma d’operacions de les partides armades dels maquis republicans que provinents del sud de França envaïen el Pirineu i el Prepirineu lleidatà durant el 1944 i el 1945 per tal de combatre la dictadura franquista.

El sector primari és encara un dels que arrossega més ocupació al municipi. Un territori amb uns planells regables, unes solanes i unes carenes conreables, amb un nivell que va dels quasi 400 m a més dels 800 m d’altitud de terra aprofitable, és apte per a conreus molts variats. Així, l’agricultura és majoritàriament de secà (ordi, blat, civada, vinya, oliveres i ametllers) i de regadiu a prop del Segre, a l’Horta de Gualter (hortalisses, panís i cirerers). I, en ramaderia, el sector porcí n’és el principal, però també hi ha explotacions de bestiar oví, caprí, boví i avícola. D’altra banda, els boscos de coníferes (pinassa) han estat sempre un aprofitament notable per l’explotació forestal de fusta i, altres, com la de roure, alzina, ginebre o ametller per extreure llenya. I, també, l’aprofitament fluvial per produir electricitat en centrals hidroelèctriques com les de Rialb-1 i Rialb-2, construïdes juntament a les comportes del pantà de Rialb, i per la producció de truites de riu en piscifactories al Rialb.

El sector secundari és força limitat i aquest s’orienta cap a subsectors com el de la construcció o el de l’alimentació.

En l’àmbit dels serveis, bàsicament és la vila de Ponts i, en menor grau, Oliana, qui supleixen les deficiències dels pobles i els masos que hi ha dispersos per la Baronia.

turisme2És el turisme el sector que es veu com l’autentica font d’oportunitats per la gent de dins i de fora del municipi. I és que el fet de ser un territori tan poc transformat per la mà de l’home i tan extens en superfície, implica que els valors paisatgístics es mantinguin quasi intactes i, que aspectes tan valorats com la recerca de tranquil·litat i naturalesa es converteixin en un grau d’atracció per als visitants. Atractius diversos (cultura, art, natura, esports d’aventura, cinegètica…) han propiciat l’impuls del turisme rural amb la restauració de molts antics masos deshabitats i altres edificis com antigues escoles o rectories per tal de convertir-se en allotjaments rurals.

Els boscos com les pinedes de pinassa són potencialment predominants, especialment al centre i la zona septentrional del municipi. No obstant, al nord-oest i en petits reductes propers a la Serra de Sant Marc hi ha una important massa d’alzinars i carrascars.

Pel que fa als caducifolis, tan sols destaquen les 9 ha. de roureda de roure valencià o de fulla petita ubicades al límit nord-occidental del terme, a la Serra de la Conca. També destaca a un nivell més localitzat, a la Serra de Comiols, al nord-oest del terme, una zona debosquines mediterrànies dominades per exemple, per ginebre, que és un hàbitat d’interès a causa de la seva raresa dins el marc territorial en el qual es localitza.

Al llarg del Rialb, i fins a l’embassament, trobem un continu de bosc de ribera amb un grau de naturalitat elevat, caracteritzat per la presència de salzedes i alberedes. Aquest hàbitat també el trobem a les ribes del Segre, al límit sud del municipi. Finalment, cal esmentar, a la zona delcongost del Rialb i el Forat de Buli es localitzen els únics hàbitats d’interès comunitari de roquissars que apareixen al municipi. Les roques calcícoles amb vegetació casmofítica termòfila o ombrejada de les contrades mediterrànies, es troben al Barranc del Foradot; mentre que les roques calcícoles amb vegetació casmofítica, de l’alta muntanya pirinenca, es situen al Forat de Buli i a la zona de Rocablanca.

La zona on s’ubica el municipi es troba inclosa dins l’àrea mesozoica i terciària del conjunt de Montsec – Conca de Tremp, la continuació occidental de l’àrea del Pedraforca. Abasta fonamentalment la conca paleògena de Tremp i el seu entorn mesozoic. Es tracta d’una unitat molt complexa.

S’hi troben calcàries i conglomerats que s’ubiquen, preferentment, al nord del terme, on l’orogènia alpina i la posterior erosió fluvial i càrstica han originat l’aparició d’importants elements geomorfològics d’interès, entre els quals destaquen:

morfologiaPenya-segats, especialment notables són els de Benavent de la Conca, al límit nord-occidental de la Baronia, on s’ubica una important població d’aus rapinyaires.

Barrancs i engorjats, ubicats al voltant de l’eix que forma el riu Rialb. Tant aquest riu com els seus afluents discorren, en aquesta zona, per valls encaixades i profundes, d’elevat valor paisatgístic i ecològic. Destaca, per sobre de tots, l’anomena’t Forat de Buli.

En aquesta zona més septentrional el territori és complex i, tradicionalment, les comunicacions han estat difícils, cosa que ha determinat el manteniment d’un elevat grau de naturalitat. En canvi, al sud del municipi trobem materials formats per dipòsits detrítics corresponents a diverses etapes geològiques, que ofereixen un terreny molt més suau i ondulat, ja de transició cap a la plana de Lleida. Aquí l’ocupació humana ha estat sempre molt més intensa, sense arribar mai, però, a ser abundant, amb la qual cosa el grau d’antropització del territori és més elevat.

Nuclis

El terme està format per uns 240 habitants distribuïts entre onze nuclis dispersos per arreu de la vall del Rialb; antigues parròquies que s’anaren poblant pels cims d’aquestes muntanyes; des de l’època alt medieval; de fortificacions defensives, masies, esglésies parroquials i capelles.

Els nuclis són: Gualter, La Serra, La Torre, Politg, Pallerols, Vilaplana, Bellfort, Palau, El Puig, St. Cristòfol de la Donzell i St. Martí.

Festes i Tradicions

La multitud d’esglésies escampades per tot el territori de Rialb, i moltes construïdes pels seus propietaris són una bona mostra de la fe cristiana de la gent d’aquesta terra.
Per tant, al municipi, no hi manca el que en diem folklore, que és la humanització de la religió. Seguint el curs de l’any es celebren, actualment, unes 9 festes religioses i populars, en forma de missa i d’aplec.
D’altra banda, i pel que fa al Monestir de Santa Maria de Gualter, per tal de donar continuïtat a les tradicions religioses i a la vegada, per vetllar per la conservació del conjunt monàstic, cada any el penúltim dissabte de juliol es celebra la Trobada Cultural al Monestir de Sta. Maria de Gualter.

febrer_Festa-del-Ranxo_1
Dimarts de Carnaval
Festa del Ranxo, Gualter
abril_festa-de-sant-marc_0
Penúltim diumenge d’abril
Aplec de Sant Marc, Pallerols
maig-roser-palau
Segon diumenge de maig
Roser de la Baronia de Rialb, Palau

maig-fm-politg
Coincidint amb la festivitat de l’Ascenció
Festa Major de Politg, Politg

Juny Cirera Gualter
Primer diumenge de juny
Roser de la Cirera, Gualter
trobada-juliol
Penúltim dissabte de juliol
Trobada Cultural al Monestir de Sta. Maria de Gualter
agost_Festa-Major-de-Sta_0
15 d’agost
Festa Major de Palau, Palau

agost_Festa-Major-de-Bellfort
Últim diumenge d’agost
Festa Major de Bellfort, Bellfort

setembre_fm-Vilaplana
Tercer dissabte de setembre
Festa Major de Vilaplana, Vilaplana
octubre_Festa-Major-Puig
1r diumenge d’octubre
Festa Major del Puig, El Puig
novembre-trobada-pallerols
El diumenge més proper al 22 de novembre
Trobada per la celebració de St. Josep Maria Escrivà, Pallerols

Bibliografia

CRUILLA DE CAMINS

Josep Maria Pla i Farreny
amb la col·laboració de Mingo Codina i Prat
Una publicació que vol donar testimoni i recordar els emplaçaments de les masies, masos, castells, capelles, forns de pà, trulls d’aigua, teuleries, forns d’oli de ginebre…. Des d’aquells que sol en resten les pedres o alguna paret,  fins a les més actuals. I tot, a través de la xarxa de camins que comprén la Baronia de Rialb.
Preu: 20 €

PIULADES DE CULTURA POPULAR

Josep Espunyes
Edicions Salòria. Col·lecció MOTS DEL CIM 19
Bruixeria, mimologismes, llegendes.
L’obra es fruit d’un treball de recerca oral sobre contalles de l’ahir per terres de la part baixa de l’Alt Urgell i de l’alta de la Noguera; un mosaic natural i genuí d’històries, llegendes, mimologismes, creences i costums d’un altre temps que formen part del nostre patrimoni cultural immaterial, summament plural i ric.
Preu: 15 €

baronia_llibre

Antoni Bach i Riu / Manel Gabriel i Forn
Segona edició ampliada, 2005
Preu: 20 €

romanic_baronia

(Extret de l’enciclopèdia romànica, volum XVI)
Preu: 10 €

fotos_baronia

Primera edició, maig 2007
Amat Bernaus i Marqués
Preu: 30 €

cami_andorra

Jordi Piferrer i Deu
Associació d’amics del camí de Pallerols de Rialb a Andorra
Editorial Albada, edició 2004.
Ruta d’Oliana a Andorra per camins de muntanya, camins històrics certificats per experts, altres rutes alternatives, guia i plànols dels camins tradicionals.
Preu: 18 €

travesant_nit

Octavio Rico i Dámaso Ezpeleta
Editorial Albada, 1a edició març-2004.
Guia i relat del pas dels Pirineus de Sant Josep Maria Escrivà durant la tardor del 1937.
Preu: 20 €

llibre recuperación restos arqueologicos

Equipo técnico de C.P.A., S.L
Editorial dossoles, 2001
Preu: 18 €

Plànol del municipi

Estem actualitzant el mapa.