Just al acabament de la Carretera Perímetral i sota el pont que porta direcció La Torre de Rialb i Politg, hi trobem l’Àrea del Dolmen, formada pel dolmen de Sòls de Riu, l’esglesiola de Sta. Eulàlia de Pomanyons i les cisternes de l’aigua del conjunt defensiu de l’antiga torre de Pomanyons. Tots aquests elements traslladats durant la construcció del pantà de Rialb, antigament es trobaven a la riba dreta del Segre, a Sòls de Riu.

El dolmen conegut també com Dolmen dels Tres Pilars és una construcció funerària que pertany al període eneolític o principi de l’època dels metalls. És el típic megàlit fet de grans pedres verticals d’una alçada d’1,70 a 1,85 m i una roca d’uns tres metres de llargada amb una amplada d’1,74 m que fa de coberta; l’entrada al monument funerari està a la banda nord i és mig tapada per una llosa, on s’hi pot veure un dibuix esgrafiat. Els habitants de les coves i de les cabanes de pastors foren els constructors dels dòlmens, que són un testimoni de culte i de la veneració als morts.

Els materials que si varen trobar, propis d’un sepulcre calcolític, es troben dipositats al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Entre ells destaca una destral de pedra polida i una punta de fletxa de sílex, fragments de vasos de ceràmica sense decoració i restes humanes corresponents a dos individus..

Originàriament, el retaule de Sant Iscle i Santa Victòria era ubicat a l’altar major de l’antiga església parroquial de la Torre de Rialb. El progressiu espoli patrimonial que han anat patint aquests nuclis aïllats i desprotegits, degut als robatoris com el que va estar a punt de perpetrar-se amb aquest retaule, impulsà els veïns de la contrada a traslladar-lo a l’esglesiola de Sant Josep, situada a Politg, on hi va romandre desmuntat uns anys.

El retaule  es pot situar dins d’un grup d’obres d’autor inconegut, derivats de l’escola lleidatana iniciada a partir del taller de Bartomeu de Robio, durant la segona meitat del segle XIV. El procés de neteja i de restauració es va dur a terme durant els anys 2007 i 2008 utilitzant el criteri de la mínima intervenció dins d’un sistema de presentació de tipus arqueològic.

Des del punt de vista formal, es tracta d’un conjunt escultòric policromat en forma de tríptic. El tipus de talla sobre el pla és tridimensional i la tècnica pictòrica és, possiblement, un tremp d’ou, amb importants zones recobertes amb làmina d’or sobre base ocre o vermella. És dividit en sis registres escènics i un bancal o predel·la inferior esculpits en alt relleu. La seva temàtica és hagiogràfica, amb escenes de la vida i la passió de sant Iscle i santa Victòria, suposats màrtirs cordovesos del segle IV d. C. El cicle narratiu s’inspira en la passió de Santa Cristina de Bolsena, aplegat a la Llegenda Àuria de Jacques de la Voràgine, però el plantejament iconogràfic ja el trobem en pintures greco-egípcies del segle I d. C. i en relleus romans i paleocristians.